Biografia

Biografia

Vaig néixer a Esparreguera, prop de la Muntanya de Montserrat, en la Diada del Corpus, 15 de juny de 1933, una efemèride que no s’ha repetit fins ara en el calendari litúrgic regit per les llunes. Sóc el tercer d’una família nombrosa (nou nois i tres noies), de pare ebanista i mare mestre, sense exercir un cop casada i amb mainada. És un dir, car no he anat mai a escola i ho he après tot —com qui diu— sota la taula, mentre la mare ensenyava a llegir i escriure als dos germans més grans. Ens va preparar tots tres junts per fer l’ingrés i primer curs de batxillerat per lliure i ens vam traslladar a Barcelona per continuar el batxillerat a l’institut Balmes l’any 1944. A la fi del tercer curs vaig ingressar en el Seminari Menor de la Conreria per iniciar un pla d’estudis completament diferent de cara a ser capellà. El llatí era l’assignatura troncal i el grec m’enamorava, així com les matemàtiques. En el Seminari Conciliar de Barcelona vaig cursar tres anys de filosofia i quatre de teologia. Em vaig ordenar de prevere l’any 1957. Vaig ampliar els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, amb una llicenciatura, l’any 1959. Després d’un breu parèntesi impartint classes al Seminari Menor, vaig tornar a Roma per fer una llicenciatura en Teologia Oriental en el Pontifici Institut de Teologia Oriental i preparar el doctorat amb una tesi sobre Orígenes que em dirigia el P. Antoni Orbe. En acabar el tercer any, vaig obtenir una beca de la fundació Alexander von Humboldt per dur a terme una investigació sobre Orígenes a la Facultat Catòlica de Teologia de la Universitat de Münster sota la supervisió del Prof. Bernard Kötting que culminà en la defensa de la tesi a Roma l’any 1968 i la posterior convalidació a Alemanya. El Prof. B. Kötting em proposà de ser un dels seus dos assistents a la Càtedra d’Història de l’Església Antiga i Patrolo­gia, fins que l’any 1971 vaig decidir tornar a Barcelona i incorporar-me a la tot just erigida Facultat de Teolgia de Barcelona, Secció St. Pacià. Durant gairebé una dècada vaig alternar la docència entre Barcelona i Roma, tant a l’Institut de Teologia Oriental com en l’institut patrístic Augustinianum. Sóc fundador i he estat director de la Revista Catalana de Teologia a partir de l’any 1975 fins a la meva jubilació. El pas de la patrística a la Bíblia fou degut a un seminari de recerca que vaig dirigir a l’Oriental sobre les profecies disperses pels escrits dels Pares grecs prenent com a referència les profecies contingudes en els Fets dels Apòstols de Lluc. Ben aviat em vaig adonar que en l’aparat crític dels Fets n’hi figuraven algunes que no havien estat assumides en el text i que, entre altres, eren atestades per un antiquíssim manuscrit uncial, el Còdex D (Beza), un còdex bilingüe, grec i llatí, de finals dels s. iv. Després d’escriure varis llibres i molts articles sobre la doble obra lucana, vaig emprendre un comen­tari en català als Fets dels Apòstols en quatre volums. Quan estava ja ultimant el tercer volum, vaig participar en el primer col·loqui internacional sobre el còdex Beza que tingué lloc a Lunel (França, 27-30 juny, 1994). Fou allí on vaig conèixer a la Sra. Jenny Read-Heimerdinger que acabava de defensar la seva tesi doctoral sobre l’anàlisi del discurs en els Fets dels Apòstols partint del Còdex Beza. En adonar-nos que coincidíem en molts punts importants, vam decidir emprendre conjuntament un Comentari als Fets dels Apòstols en anglès en quatre volums. L’edició anglesa ha estat traduïda al castellà en dos volums. Portem més de dues dècades col·laborant estretament i proposant al món científic una nova manera de llegir i d’interpretar l’obra que Lluc adreçà a Teòfil. Per primera vegada s’han reunit l’Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols en una sola obra pensada en dos volums, la Demostració a Teòfil que Lluc li va enviar, l’un rere l’altre, per demostrar-li que Jesús fou el Messies d’Israel rebutjat pels dirigents jueus (entre ells pel seu pare Annàs i el seu cunyat Caifàs), però que, en ressuscitar, havia obert les portes del Regne de Déu a tota la humanitat. L’obra ha estat traduïda al castellà i a l’anglès. Un dels fruits més madurs de la nostra estreta col·la­boració i que podríem considerar com la guíndola és la Sinopsi evangèlica del text de Mateu, Marc i Lluc, on es comparen les respectives variants textuals dels códexs Beza i Vaticà. Darrerament he intentat esbrinar el tipus de text del qual se serví Ireneu a finals del segle segon en composar la seva obra Contra les heretgies comparant el text llatí (del grec es conserven tan sols fragments) amb el que ens ofereixen els còdexs Vaticà i Beza. En el moment present, continuo vinculat a la Facultat de Teologia dirigint el Seminari de Teologia dels escriptors prenicens.

Com podreu comprovar en la web, al costat de la tasca d’investigador, inherent a la meva persona, he dedicat un espai considerable a la tasca pastoral, sobretot a la que he desenvolupat a Reixac, on des de fa gairebé quaranta anys formo part d’una comunitat oberta a tots els qui s’interessen per assolir un coneixement més profund dels evangelis i comparteixen amb nosaltres l’eucaristia dels diumenges. Per iniciativa del rector de Montcada, Josep Maria Juan-Torres, que va fer restaurar la casa rectoral de l’església de St. Pere de Reixac que estava en runes, ens vam aplegar a St. Pere una petita comunitat procedent del Císter, integrada per quatre monges, Esperança, Elvira, Carme i Maria Dolors, que vivien en el pis de dalt, i la formada per nosaltres, el rector, la seva mare Josefa i la senyora Antònia que tenia cura de la casa, en la planta baixa. El jardí, on abunden els rosers, les hortènsies i les orquídees, així com l’horta i tota mena d’arbres fruiters formen part integrant de la meva vida. També des de fa més de quaranta anys he participat anualment en el campament de vacances del Centre Excurxionista de Catalunya, recorrent tot el Pirineu i part dels Alps. La fotografia ha estat una gran font d’inspiració i una manera de plasmar les meves intuïcions i de desenrotllar la innata capacitat creativa. El fet de conjuminar l’activitat científica amb la pastoral adreçada a persones que volen conèixer a fons la persona i el missatge de Jesús està donant fruits en les dues direccions. Els textos cobren color i sabor quan són explicats i comentats; la sintonia amb gent interessada revela aspectes que un tractament mecànic del text no descobriria mai. La raó és molt senzilla: els evangelis són plasmacions d’un anunci joiós comunicat primerament de paraula i posat després per escrit o escrits adreçats a una comunitat creient, com és el cas de l’Evangeli de Joan, o a un personatge rellevant que s’ha preguntat sobre si Jesús era realment el Messies d’Israel, com és el cas de l’obra de Lluc adreçada aTeòfil, que fou summe sacerdot uns anys després de la mort de Jesús en creu acusat d’haver pretès ser el rei dels jueus.

 

Converses amb Josep Rius-Camps

 

269   268    267

Flor cultivada per Josep Rius – Camps